2017 in review: Old School

Molt bona tarda, gent del pimp!

L'entrada d'avui és curteta, només quatre fotos, així no teniu temps a avorrir-vos. Aquí teniu els decks que he jugat aquest 2017 a la Lliga Catalana d'Old School, on crec que sóc l'únic participant que no ha estat capaç de fer Top 8 ni una mísera vegada:

Juny 2017, Stasis Control, 3-2, 12è de 25 jugadors. Aquest deck li vaig copiar al Danny Friedmann i m'ho vaig passar la mar de bé jugant-lo; qui no s'ho passaria bé jugant un deck de Stasis? També s'ha de reconéixer que la majoria de partides les vaig guanyar a base de baixar Serra Angels de torn 1/2 i deixant-me de Stasis i altres mandangues. En fi, vaig fer Top 9 i és el millor que he fet en tot l'any. És fully Swedish-compliant excepte pel Wrath of God del side, que al menys està signat pel difunt Quinton Hoover, cosa que jo crec que hauria de convalidar.

 
Juliol 2017, Power Monolith, 3-2, 12è de 25 jugadors. Això ho he anat jugant durant l'any, i el millor resultat que he fet ha estat aquest 3-2. Aquesta sí que és 100% compatible amb les regles sueques!

 
Octubre 2017, Atog Smash, 3-2, 13è de 26 jugadors. Doncs sí, se suposa que en un format on no es permeten els empats, un 3-2 ha de ser suficient per fer Top 8 de vegades. Òbviament no és (ni serà mai) el meu cas. En fi, un deck d'atacar amb tocinos i tirar lightnings. Molt, molt divertit. Llàstima que, per poder-lo jugar, m'he hagut d'enfundar els principis i comprar proxies de Collector's Edition i International Edition!

 
Desembre 2017, Mono Red Prison, 3-3, 15è de 31 jugadors. Molt similar al d'octubre, però en lloc de bitxos, porta més artefactes malignes dels de fer la vida impossible al contrari (i a un mateix, però i què, aquí hem vingut a jugar). Per tant, és divertida com ella sola, també.

I res, per avui ja estem. Ara amb el vostre permís me'n vaig al metge, que porto un constipat/grip de l'hòstia consagrada que segur que me l'ha passat algun fill de puta nazi dels del 155, i en un parell de setmanes us penjo... doncs ni la més remota idea, la veritat; a veure si se'm acut alguna cosa creativa aquests dies, amb les febrades nocturnes i tal.

Apa, que no us calgui jugar mai amb CE/IE i keep it pimp!

 

2017 in review: Vintage

Molt bona tarda i feliç 2018, camarades del pimp!

Abans de tot, l'onomàstica: avui fa set anys i sis dies que vaig inaugurar el puto blog aquest. Segurament sóc el darrer dinosaure que encara fa servir blogs en ple 2018, cosa que de fet m'omple d'orgull. Ara venen les frases del tipus gràcies als meus fans, sense els quals jo no seria res ni Super Secret Tech tampoc, etcètera etcètera. Ara, revisant la primera entrada de 2017, veig que ja us vaig anunciar que l'any passat seria el darrer del blog; doncs bé, us vaig mentir qual polític espanyol, ja que estem al 2018 i encara estem donant guerra. De totes formes, també us diré que això ja no arribarà a veure la primavera, que ara ja sí que estem en els darrers estertors. Tot el que és bo s'acaba, com va dir el general MacArthur. I tot el que és dolent també, afegeixo jo.

OK, ja us he fotut la tabarra a base de bé. Procedim a les fotos d'avui, que consistiran en els decks que he jugat a la Lliga Catalana de Vintage aquest darrer any. A per ells (oé)!

Febrer 2017, White Eldazi, 4-1 + Finalista, 2n de 30 jugadors. Doncs aquest any, per fi i després de mil intents, m'he aconseguit colar a una final de LCV; per desgràcia, els Merfolks del Fer Yanguas em van guanyar (el tio va guanyar a White Eldrazi al Top 8, al Top 4 i a la final!). La vaig jugar unes quantes vegades més, però aquesta versió en concret va ser la que em va donar millor resultat. Amb 4 Thorns, els quals per cert trobo molt a faltar.

Juliol 2017, Doombots, 0-2-drop, 25è de 25 jugadors. I va ser desenfundar els Eldrazi i estampar-se a tots els altres tornejos de l'any; i quan dic tots, vull dir tots. És el que té que el metagame sigui una puta basura i no voler jugar decks normals (i ser dolent tampoc ajuda). En fi, vaig jugar això dues rondes, vaig veure que era un bunyol infecte i me'n vaig anar a fer un side event de txuletón.

Setembre 2017, Sneak Show, 1-4, 26è de 28 jugadors. Sí, ja, Sneak Show a Vintage. I a més no és la primera vegada que ho provo, ni que m'estampo provant-ho. Però eh, que el deck (igual que tots els altres) és la mar de maco.

Octubre 2017, All Spells, 1-4, 28è de 31 jugadors. L'avantatge que tot plegat et sui la poctlla és que pots portar qualsevol puta aberració i estampar-te tan frescament (i a més, cada partida guanyada és una festa). Què més puc dir, jugo All Spells a Vintage, aneu amb compte amb mi que ESTIC MOLT CREISI

Novembre 2017, ANT, 1-3-drop, 30è de 36. Aquest mes vaig pillar una versió d'ANT que es va inventar el Menendian i vaig dir què cony, anem a estampar-nos amb estil. Aquesta la tornaria a jugar, veus, que vaig perdre alguna ronda per ser el desgraciat de dimensions còsmiques que sóc (ja sabeu com va: Nauseams de fer-se 15 danys revelant 6 cartes, llençar-se de torn 1 protegit amb un Pact i que l'oponent tingui doble FoW, etcètera).

Desembre 2017, Blazing Infect, 1-4, 17è de 20 jugadors. Què li puc dir, senyor jutge, em van enganyar per jugar aquest bunyol maligne càncersidós. Sí, senyor jutge, per segona vegada. Sí, senyor judge, sóc molt idiota.

I res, prou de plors i de desgràcies per avui, que tampoc us vull deprimir. En dues setmanes, us penjo quatre fotos de baralles d'Old School que he portat a la Lliga aquest passat any. Entre tant i com sempre, aneu amb compte amb la puta escòria nazi del 155, que els vostres tornejos de Vintage vagin millor que els meus, i keep it pimp!