dimecres, 24 de gener de 2018

2017 in review: Old School

Molt bona tarda, gent del pimp!

L'entrada d'avui és curteta, només quatre fotos, així no teniu temps a avorrir-vos. Aquí teniu els decks que he jugat aquest 2017 a la Lliga Catalana d'Old School, on crec que sóc l'únic participant que no ha estat capaç de fer Top 8 ni una mísera vegada:

Juny 2017, Stasis Control, 3-2, 12è de 25 jugadors. Aquest deck li vaig copiar al Danny Friedmann i m'ho vaig passar la mar de bé jugant-lo; qui no s'ho passaria bé jugant un deck de Stasis? També s'ha de reconéixer que la majoria de partides les vaig guanyar a base de baixar Serra Angels de torn 1/2 i deixant-me de Stasis i altres mandangues. En fi, vaig fer Top 9 i és el millor que he fet en tot l'any. És fully Swedish-compliant excepte pel Wrath of God del side, que al menys està signat pel difunt Quinton Hoover, cosa que jo crec que hauria de convalidar.

 
Juliol 2017, Power Monolith, 3-2, 12è de 25 jugadors. Això ho he anat jugant durant l'any, i el millor resultat que he fet ha estat aquest 3-2. Aquesta sí que és 100% compatible amb les regles sueques!

 
Octubre 2017, Atog Smash, 3-2, 13è de 26 jugadors. Doncs sí, se suposa que en un format on no es permeten els empats, un 3-2 ha de ser suficient per fer Top 8 de vegades. Òbviament no és (ni serà mai) el meu cas. En fi, un deck d'atacar amb tocinos i tirar lightnings. Molt, molt divertit. Llàstima que, per poder-lo jugar, m'he hagut d'enfundar els principis i comprar proxies de Collector's Edition i International Edition!

 
Desembre 2017, Mono Red Prison, 3-3, 15è de 31 jugadors. Molt similar al d'octubre, però en lloc de bitxos, porta més artefactes malignes dels de fer la vida impossible al contrari (i a un mateix, però i què, aquí hem vingut a jugar). Per tant, és divertida com ella sola, també.


I res, per avui ja estem. Ara amb el vostre permís me'n vaig al metge, que porto un constipat/grip de l'hòstia consagrada que segur que me l'ha passat algun fill de puta nazi dels del 155, i en un parell de setmanes us penjo... doncs ni la més remota idea, la veritat; a veure si se'm acut alguna cosa creativa aquests dies, amb les febrades nocturnes i tal.

Apa, que no us calgui jugar mai amb CE/IE i keep it pimp!

 

dimecres, 10 de gener de 2018

2017 in review: Vintage

Molt bona tarda i feliç 2018, camarades del pimp!

Abans de tot, l'onomàstica: avui fa set anys i sis dies que vaig inaugurar el puto blog aquest. Segurament sóc el darrer dinosaure que encara fa servir blogs en ple 2018, cosa que de fet m'omple d'orgull. Ara venen les frases del tipus gràcies als meus fans, sense els quals jo no seria res ni Super Secret Tech tampoc, etcètera etcètera. Ara, revisant la primera entrada de 2017, veig que ja us vaig anunciar que l'any passat seria el darrer del blog; doncs bé, us vaig mentir qual polític espanyol, ja que estem al 2018 i encara estem donant guerra. De totes formes, també us diré que això ja no arribarà a veure la primavera, que ara ja sí que estem en els darrers estertors. Tot el que és bo s'acaba, com va dir el general MacArthur. I tot el que és dolent també, afegeixo jo.

OK, ja us he fotut la tabarra a base de bé. Procedim a les fotos d'avui, que consistiran en els decks que he jugat a la Lliga Catalana de Vintage aquest darrer any. A per ells (oé)!

Febrer 2017, White Eldazi, 4-1 + Finalista, 2n de 30 jugadors. Doncs aquest any, per fi i després de mil intents, m'he aconseguit colar a una final de LCV; per desgràcia, els Merfolks del Fer Yanguas em van guanyar (el tio va guanyar a White Eldrazi al Top 8, al Top 4 i a la final!). La vaig jugar unes quantes vegades més, però aquesta versió en concret va ser la que em va donar millor resultat. Amb 4 Thorns, els quals per cert trobo molt a faltar.



Juliol 2017, Doombots, 0-2-drop, 25è de 25 jugadors. I va ser desenfundar els Eldrazi i estampar-se a tots els altres tornejos de l'any; i quan dic tots, vull dir tots. És el que té que el metagame sigui una puta basura i no voler jugar decks normals (i ser dolent tampoc ajuda). En fi, vaig jugar això dues rondes, vaig veure que era un bunyol infecte i me'n vaig anar a fer un side event de txuletón.



Setembre 2017, Sneak Show, 1-4, 26è de 28 jugadors. Sí, ja, Sneak Show a Vintage. I a més no és la primera vegada que ho provo, ni que m'estampo provant-ho. Però eh, que el deck (igual que tots els altres) és la mar de maco.



Octubre 2017, All Spells, 1-4, 28è de 31 jugadors. L'avantatge que tot plegat et sui la poctlla és que pots portar qualsevol puta aberració i estampar-te tan frescament (i a més, cada partida guanyada és una festa). Què més puc dir, jugo All Spells a Vintage, aneu amb compte amb mi que ESTIC MOLT CREISI



Novembre 2017, ANT, 1-3-drop, 30è de 36. Aquest mes vaig pillar una versió d'ANT que es va inventar el Menendian i vaig dir què cony, anem a estampar-nos amb estil. Aquesta la tornaria a jugar, veus, que vaig perdre alguna ronda per ser el desgraciat de dimensions còsmiques que sóc (ja sabeu com va: Nauseams de fer-se 15 danys revelant 6 cartes, llençar-se de torn 1 protegit amb un Pact i que l'oponent tingui doble FoW, etcètera).



Desembre 2017, Blazing Infect, 1-4, 17è de 20 jugadors. Què li puc dir, senyor jutge, em van enganyar per jugar aquest bunyol maligne càncersidós. Sí, senyor jutge, per segona vegada. Sí, senyor judge, sóc molt idiota.



I res, prou de plors i de desgràcies per avui, que tampoc us vull deprimir. En dues setmanes, us penjo quatre fotos de baralles d'Old School que he portat a la Lliga aquest passat any. Entre tant i com sempre, aneu amb compte amb la puta escòria nazi del 155, que els vostres tornejos de Vintage vagin millor que els meus, i keep it pimp!

dimecres, 27 de desembre de 2017

2017 in review: Legacy

Molt bona tarda, pimpollos meus!

Avui tenim la darrera entrada de 2017 a Super Secret Tech! A falta de res millor que penjar, he decidit pujar totes les baralles que he jugat aquest any a la Lliga Catalana de Legacy; he anat a nou tornejos i he jugat nou baralles diferents, totes la mar de maques. No només això, si no que m'atreviria a dir que l'any, pel que respecta a resultats (i tenint en compte que sóc un puto manco) ha anat la mar de bé. Així que us deixo amb les fotos de les baralles i amb els comentaris procedents:

Gener 2017, Omni-Tell, 4-3, 28è de 76 jugadors. Poc a comentar, a part que els Toxic Deluge del side encara no eren foil. Un deck que tinc moltes ganes de tornar a jugar, però com de moment seguiré amb la política de jugar decklists diferents cada mes, i ara mateix tinc cinc decks nous que vull provar, doncs m'hauré d'aguantar les ganes un temps més.



Febrer 2017, Sneak Show, 4-3, 20è de 73 jugadors. Aquest torneig hagués hagut d'anar millor, però quan anava 3-0 vaig regalar una ronda per idiota, vaig perdre la següent per desgraciat i aquí es va acabar tot. A nivell de pimp, és un deck que m'agrada jugar el més old school possible, amb els Sneaks, els S&Ts, els Brainstorms, els Petals, les Tombs, les illes i les FoWs en versió antiga. El deck està fully signed, com l'Omni-Tell.


Març 2017, Big Red, 4-2, 12è de 53 jugadors. En aquest torneig vaig haver de jugar la darrera ronda anant 4-1 i la vaig perdre justament contra Sneak Show, modestament crec que em va atracar però què hi farem. En aquesta foto falten tres Trinis de side que he enviat a signar fa poc, més dos Combustible Gearhulk de base que no són foil pel mateix motiu, i les dues Chandras no estan signades (de moment).


Abril 2017, Manaless Dredge, 3-1-2, 19è de 60 jugadors. Què puc dir de Manaless, a part de demostrar l'amor absolut que sento pel deck! En aquesta versió em falten per signar els dos Whirlpool Riders de Ray Lago, però de totes formes no em van agradar gens, o sigui que suposo que es quedaran unsigned per sempre més.


Maig 2017, 1 Land Belcher, 4-1-1 + Top 8, 8è de 53 jugadors. Llavors vas a un torneig amb el deck més absurd i random possible i fas Top 8. És la grandesa del Magic, suposo. I si no arribo a ser un desgraciat de proporcions èpiques, com a mínim faig Top 4, ojo. En fi, aquesta versió és fully signed a part del Shattering Spree de side. Ah, i el Diminishing Returns d'Eternal Masters ja està enviat a signar, a veure quan torna.


Juliol 2017, B/R Reanimator, 4-1-2, 14è de 67 jugadors. Si no recordo malament, vaig tenir dos win-and-ins anant 3-1-0 i sorprenentment (hint: NO) els vaig perdre els dos. Ser dolent és el que té. Això sí, el deck està full signed excepte pel Tocino of Endurance del side.


Setembre 2017, Hexmage Depths, 4-1-1 + Top 8, 8è de 56 jugadors. Tremendo barallonac la Depths aquesta; vaig perdre al Top 8 per que em va tocar jugar contra el Víctor Martínez aka Pippin i és com 3000 vegades millor que jo, que si no, de què. Aquí veureu una Dark Depths molt horripilant, però és que la quarta de Coldsnap English foil la tinc enviada a signar. Falta per signar una Dryad Arbor de side, i si bé vaig jugar tres Sylvan Library i tres Sylvan Scrying, encara no sé per què; haurien de ser quatre Scrying i dues Libraries. En fi, em va anar prou bé, o sigui que no em queixo.


Octubre 2017, Eldrazi Post, 3-3, 20è de 34 jugadors. Aquest va ser el primer torneig de l'any en el que no vaig aconseguir més victòries que derrotes. Tenint en compte que vaig començar 0-3, tampoc em queixaré. Aquí falten de base les tres Trinis de base que estan voltant pel món ara mateix, i no estan signats els dos Ulamogs de base, tampoc. Molt divertit el deck, sens dubte.


Desembre 2017, Dredge, 0-5, 32è de 32 jugadors. Doncs sí, podríem admetre que em vaig estampar una miqueta a la final, són coses que passen. En tot cas, el deck, si exceptuem un Wear / Tear xungo de side que substitueix un que tinc enviat per que el Pancoast em signi les dues meitats de la carta, és la mar de maco. Aprofito per comentar que entre els dos darrers anys porto 0-7 en les rondes del torneig final.

 
I amb això acaba l'entrada d'avui, i amb ella, l'any! A la propera entrada, ja al 2018, us ensenyaré els decks que he jugar aquest any a Vintage i a Old School. La cosa es podria resumir en: grans decklists, grans estampades. Tot molt maco, això sí.

Això és tot! Que el 2018 ens sigui propici a tots (excepte als fills de puta porca del 155, per suposat), que sempre pogueu jugar el deck que volgueu (i que a més us estimi), i keep it pimp!
 

dimecres, 13 de desembre de 2017

Pimp my History: Affinity (Legacy, 2008)

Bona tarda, família pimpera!

Avui tanquem la secció Pimp my History! En efecte, aquest serà el darrer deck de passats anys que penjaré en aquest modestíssim blog. Aquí teniu, per acomiadar la secció, una Affinity la mar de maca amb la que el Lluís Restoy, aka Calvin, va quedar finalista a la Lliga Catalana al ja llunyà octubre de 2008, allà al mític garito de Badalona; encara trobo a faltar aquelles cazallas de mig matí. En fi, deixem-nos de putos sentimentalismes i aquí està el deck:

 
 
 
Estaria fully signed si no fos pel random Salvage Titan absurd aquest, que de fet m'he hagut de comprar per fer la foto del deck. Vegem-ho en detall, tot plegat:

 
 
Totes aquestes Artifact Lands me les va signar el John Avon el mateix dia. Llavors per què estan en rotuladors diferents? Doncs per que soc un desgraciat, per això.

 
Els Ornithopters de Mirrodin signats per Dana Knutson no es veuen cada dia. I què macos els Ravagers de Darksteel, coi.

 
 
Aquí (i als Cranial Plating de després) es veu la desgràcia que va fotre l'Adam Rex a la darrera sessió de signatures, quan segons sembla va apilar les cartes signades amb la tinta encara humida i es va escórrer tota. Ains.

 
Ara ja no necessitaré mai més aquestes FoWs, o sigui que si algú les vol, feu-m'ho saber, que pràcticament les regalo!

 
Sort que dues Cranial ja les tenia signades des de fa mil anys. I vegem el sideboard, ja per acabar:


Apa, fins aquí hem arribat. Ara, si dijous que ve no ens hem follat a vots a la puta escòria nazi del 155 i en revenja no ens han enviat els tancs, en un parell de setmanes penjaré els decks que he jugat aquest any a la Lliga Catalana de Legacy. Són una pila de cartes per fotografiar, però espero tenir temps per fer-ho. Si no, ja penjaré alguna altra cosa guapa.

Entre tant, que la vostra mà inicial tingui tota la tocinada (i el Chalice) i keep it pimp!


 

dimecres, 29 de novembre de 2017

Pimp my History: Dreadstill (Legacy, 2008)

Bona tarda, amics del tocinisme pimpero!
 
Avui toca un deck de control dels temps d'antany! En concret, aquí teniu la Dreadstill amb la que Víctor Martínez va fer Top 8 a la Lliga Catalana de Legacy de Badalona el desembre de 2008, fully signed però amb una incongruència:
 
 
 
 
És el que hi ha: Counters, CBs, Tops, Standstills, Stifles per baixar el tocino i algun Tarmo, que en aquells temps era bastant bo. Vegem-la en detall:
 
 
 
 
Aquestes Factories no seran les mítiques d'Antiquities, però a mi l'alteració aquesta patatera dels Foglios m'agrada.
 
 
No sé si en aquesta època ja existien els Dreadnoughts foil DCI, i em fa mandra buscar-ho. De totes formes tampoc els tinc. I els Tarmos haurien de ser de Future Sight, però tampoc els tinc, o sigui que aquests serviran. Ah, per cert, els Tarmos aquests cutres els estic regalant (pràcticament), si hi ha algun interessat ja sabeu!

 
 
Què bé es juga a Legacy sense el puto Trompo, si us plau.

 
Fire // Ice double signed i Explosives signats no són fàcils de veure avui en dia, ojo.

 
És curiós que amb les poques cartes jugables que té el John Zeleznik, en aquesta baralla en coincideixin dos (CB i Trickbind, que òbviament mola molt més en el side de l'Omni-Tell).

I passem al side:

 
Apa, ja ens hem ventilat el tema aquest. En dos setmanes, si els tarats del 155 no han prohibit el pimp per ser inconstitucional (o ens han matat ja a tots), un altre Pimp my History de Legacy, que els de Vintage ja me'ls he acabat. Entre tant, que tingueu sempre el Trickbind pel vostre 12/12 i keep it pimp!


 

dimecres, 15 de novembre de 2017

Pimp my Deck: Eldrazi Post

Molt bona tarda, amics i simpatitzants del pimp!
 
Avui és un dia esplèndid! En efecte, els del 155 no han detingut ningú més, ni han agredit ningú més, ni han tornat a amenaçar amb matar-nos a tots, i a més a més, estic de vacances! I quina millor manera de celebrar les vacances que penjant al vostre blog favorit un deck de tocinos brutals, no? Amb aquesta Eldrazi Post, o Turbo Eldrazi, o com li vulgueu dir, el Javi David va fer Top 16 a la LCL de fa un parell de mesos. Jo la vaig provar a octubre i la veritat és que em vaig estampar una mica (3-3, començant amb un 0-3 fresquíssim), però és que jo sóc molt dolent. Està bastant signada, li falten un parell de tocinos i dues Trinis, però les cartes signades compensen sobradament les que no ho estan. Prou xàxara i aquí teniu el deck:
 
 
 
 
Real men play colorless! Aquí teniu el detall del barallonac aquest:

 
 
 
Passem als bitxarracos. Aquí teniu els dos Ulamog no signats, a veure quin dia m'hi poso i busco al Michael Komarck:

 
 
Sí, els Smasher estan signats un de cada color. I el quart que tinc és en silver.

 
Crec que no vaig arribar a jugar ni un sol Ugin en totes les partides que vaig jugar amb el deck. Suposo que, si te'l robes, tens el manà, el jugues i entra, deu ser la hòstia.


Això són les joies de la corona del deck, els Grim Monolith i les Thran Dynamo foil signed. Per algun motiu ignot, les Thran Dynamo sempre m'han agradat molt, o sigui que trobar un deck que les jugava ha estat una alegria. I sí, el torn després de baixar una Dynamo acostuma a ser un puto festival.

 
I passem al sideboard:

 
I als tokens que es poden generar amb cartes del side:

 
Tot plegat molt maco i tal. I res, en dues setmanes us penjo alguna frikada més, ja veurem quina. Entre tant, vigileu amb els piolins i amb les seves mares, que la vostra má inicial sempre tingui la Tomb i el Chalice, i keep it pimp!