dimecres, 15 de març de 2017

Pimp my History: Intuitive (Vintage, 2008)

Bones i pimperes tardes, apreciades i apreciats!

Avui torna a tocar deck de Vintage de l'antigor! Aquí teniu la versió fully signed de la Intuitive amb la que en Fermín García va fer Top 8 a la Lliga de Vintage de setembre de 2008, disputada al mític local aquell de Badalona on jo em fotia cego de cazallas cada cop que perdia una ronda (cosa que, a més, passava molt sovint). Vegem-la!



Massa Drains pel meu gust (un número estrictament superior a zero Drains ja són massa pel meu gust), però tot i això el deck no és lleig del tot. Vegem-lo en detall:







És una pena que Randy Gallegos tingui tan poques cartes jugables, per que la seva signatura és de les més maques que hi ha. Ídem per Ben Thompson, amb aquesta caligrafia tan elegant.



Quan vaig inaugurar el blog fa set anys, no m'imaginava que un dels Lava Darts que vaig ensenyar a la primera entrada anés a aparéixer mai a un deck. I mira'l ara. D'altra banda, el Recoup me'l vaig comprar fa mesos expressament per l'entrada d'avui. I l'Empty the Warrens i els tokens ja els coneixeu d'entrades anteriors.



Uns quants cartrons restringits, un Tendrils que mai no fa nosa, i aquí teniu el sideboard:


I amb això ja estarem per avui! Ara les novetats: Com que ja no em queda res per ensenyar de la col·lecció, a partir d'avui, Super Secret Tech passa a tenir periodicitat quinzenal, excepte les setmanes en les que tingui novetats. I com la setmana que ve no serà el cas, ens veiem en dues setmanes amb un deck de Legacy la mar de curiós. Fins llavors, que els vostres AKs us robin quatre cartes i keep it pimp!




dimecres, 8 de març de 2017

My Collection: Artist Proofs, Sketches, etc.

Molt bona tarda de remuntada, pimpollos!

Avui us ofereixo la darrera entrada del deck referent a la meva col·lecció, més que res per que ja us l'he ensenyada tota! Només em queden aquests Artist Proofs, sketches, emblemes, alguna carta d'Unglued i Unhinged i una petita meravella per acabar. Comencem doncs amb els Artist Proofs amb garabatos pel darrere!


Aquest bitxo tan lleig (i mono al mateix temps) me'l va dibuixar el Joel Thomas quan li vaig enviar a signar els Shambling Shell per la Manaless Dredge. Que per cert, porto unes setmanes que el cos m'està demanant tornar a enfundar-la. Sort que resulta que sóc un tio disciplinat.
 

Aquest és de Hugh Jamieson, que li vaig enviar els tokens de Spirit del Forbidden Orchard i els Through the Breach (amb els que aquesta darrera setmana m'he inflat a guanyar rondes amb la Big Red, per cert).
 

Aquest tan tremendo és de Luca Zontini. Suposo que de quan li vaig enviar Skullclamps i Gempalms, però per ser sincer no ho recordo. Molt xula aquesta il·lustració a dos colors!
 

Aquest Wurm tan brutal el vaig aconseguir a través d'un amic que té un contacte no magiquero a Buenos Aires, i al que va fer anar expressament al GP del 2014 per signar cartes i que li dibuixés sketches. El més trist és que li vem enviar cartes per signar des de Barcelona i van arribar a Bs As com tres mesos més tard del torneig. Sembla que els correus argentins són molt, però molt, però MOLT pitjors que els espanyols!


Això no és ni un Artist Proof, és un tros de cartró retallat on la Heather Hudson va dibuixar aquest híbrid entre papallona, tocino i Cthulhu tan espectacular.
 

Això és de quan el Chuck Lukacs em va signar les Thorn of Amethyst. Joder, ja fa sis anys?
 

Un parell de garabatos de Larry MacDougall, l'artista que té la signatura que ocupa més superfície de la història: Signa en vertical, travessant la carta sencera. S'ha de ser fan. Crec.
 

Un parell de senyors lletjos del gran Ben Thompson...
 

Un parell de senyors més del grandíssim Jeff Laubenstein, de quan vaig aconseguir els meus estimats Show and Tell signed altered...
 

I un parell més de senyors del Mark Romanoski, del qual vaig arribar a témer per la seva vida (i per les meves cartes) quan va haver una tempesta, o una inundació, ja no ho recordo, mega-bèstia a l'hivern de fa tres o quatre anys, allà al nord-est dels USA. Al final no va passar res amb les cartes, tranquils. No, al Romanoski tampoc.
 

Aquí tenim un Artist Proof d'Hedron Archive del Craig J SPearing, de quan intentava acabar el Projecte Eldrazi; aquest home té els Eldrazi Mimic, que tantes alegries m'han donat.

I un cop acabat amb les Artist Proofs, ja anem escurant el fons del pot: Aquí teniu els tres Emblemes que tinc signats de moment (confio en trobar algun contacte que vagi el mes que ve al GP Bologna, que va la Magali i tinc un Emblema de Chandra que està demanant ser signat a crits):


A continuació, les cartes d'Unglued, Unhinged i Pokémon (sí, Pokémon, què passa) que tinc signades ara mateix. En poques setmanes, espero, en tindré algunes més, ja que molts dels artistes d'aquesta època han estat a l'Emerald City Comic Con de Seattle, on hem enviat unes quantes dotzenes de cartes:

I per acabar amb l'entrada, i amb la col·lecció, aquí teniu aquests cartrons:
 

Això m'ho va vendre (de fet gairebé m'ho va regalar) Sant Dan Frazier a Mungia fa un parell d'anys. Tinc ganes de pillar un torneig amb proxies allowed per poder jugar-los, per que els trobo espectaculars! (no deixa de ser curiós: Dibuixes cinc pedruscos salsitxeros i et fas ric i famós entre la comunitat friki)

I per avui ja estem, que jo no tenia ganes d'escriure i una mica més i em surten les obres complertes de Stephen King. La setmana que ve toca Pimp my History, i us penjaré un deck de Vintage. Ara mateix no tinc clar quin, ja ho veurem el proper dimecres. Fins llavors, que els vostres proxies de Moxes siguin tan macos com els originals i keep it pimp!



dimecres, 1 de març de 2017

Pimp my Deck: Colorless Eldrazi (Legacy)

Molt bona tarda, parròquia del pimp!

Avui torna a tocar treure els Eldrazi a passejar! Aquí us pressento la versió gairebé fully pimped de la Colorless Eldrazi amb la que vaig guanyar la Lliga Catalana de Legacy de març de l'any passat a Girona. Aquella versió no tenia gairebé ni una carta foil, ni signed, ni meva, però des de llavors la he pogut millorar una mica. Vegem-la:

 
 

Un deck la mar de maco, com sempre dic en aquests casos (tot i que no ens enganyem, tots els Eldrazi semblen iguals). Vegem-lo en detall:


Crec que no sóc capaç de jugar a Magic cap deck que no porti Tombs i/o Cities.


Tenir totes les terres d'en James Paick em fa molta il·lusió, la veritat.




Aquí tenim els dos Endbringers, que són les úniques cartes del deck no firmades, per culpa de que els inútils de Correus van trigar dues putes setmanes en enviar un sobre de Barcelona a Sabadell.


I per culpa d'aquest deck no em puc vendre els Jittes. Qui m'anava a dir a mi que jugaria mai aquests cartrons!



I després de les lock pieces (els Chalices van guanyar ells sols ni se sap quantes partides), i els instants (els Warping Wail ídem), aquí teniu el sideboard:


I amb això acaba l'Edat de l'Eldrazi. La setmana que ve acabem amb la meva col·lecció; us ensenyaré Artist Proofs, sketches i xuminades d'aquestes. Fins llavors, que els vostres Warping Wail agafin sempre al rival per sorpresa i keep it pimp!



dimecres, 22 de febrer de 2017

My Collection: Basic Lands

Molt bona tarda, amics i amigues del pimp!

Avui toca treure a passejar les terres bàsiques! L'entrada pot semblar una mica avorridota, però tot i això hi ha coses guapes (i alguna bastant difícil de veure, també). No us inflo el cap amb més parides, anem al tema:


Els Plains d'en Myrfors poden ser la cosa més insípida mai vista a Magic, però amb l'alteració aquesta queden la mar de macos, crec jo.




Doncs sí, onze de les tretze Mountains que tinc signades (tot això sense comptar les de la col·lecció de Beta, que em va fer mandra treure-les de la carpeta) són d'Arabian. Me'n pillaria més per fer una versió Old School de la Burn de Legacy, però valen una morterada, m'han dit.


I sort que els Forest són una bàsica que no es juga gaire a Vintage, per que ves ara a buscar Forests signats pel pobre Christopher Rush!

Passem a les bàsiques foil per Legacy. La gran majoria de les que veureu signades en platejat són les que em va signar John Avon al mític GP de Barcelona en el que em vaig estar sis putes hores fent cua:






I ojo, que els Wastes també són bàsiques! Tenia el dubte entre comprar aquests o els d'en Raymond Swanland, i tot i que la signatura d'en Swanland és molt més guapa, el dibuix de la del Jason Felix és tan colorless que em va robar el cor (a part que hi ha mil cartes colorless més il·lustrades pel Felix, o sigui que era més coherent). Vaja puto rotllo que us acabo de cardar per quatre putes Wastes, la veritat.


Passem a les Snow Lands (no, no en tinc cap de foil de Coldsnap, sempre m'ha fet mandra pillar-les):


Més cartes de les que ja no n'hi haurà més de signades. Una pena.




I la signatura d'en Tom Wänerstrand no és de les que es troben cada dia!


I no ha estat fins fa molt pocs mesos que he aconseguit fer-me signar aquests Snow-Covered Forests. Molt elegant, la signatura de Pat Morrissey.

I amb això ja estem per avui! La propera setmana seguiré ensenyant-vos decks molt colorless, aquest cop de Legacy, gràcies als Eldrazi Temple que em van arribar fa poc. Entre tant, que les vostres bàsiques demostrin el vostre innegable bon gust i classe, i keep it pimp!