2017 in review: Vintage

Molt bona tarda i feliç 2018, camarades del pimp!

Abans de tot, l'onomàstica: avui fa set anys i sis dies que vaig inaugurar el puto blog aquest. Segurament sóc el darrer dinosaure que encara fa servir blogs en ple 2018, cosa que de fet m'omple d'orgull. Ara venen les frases del tipus gràcies als meus fans, sense els quals jo no seria res ni Super Secret Tech tampoc, etcètera etcètera. Ara, revisant la primera entrada de 2017, veig que ja us vaig anunciar que l'any passat seria el darrer del blog; doncs bé, us vaig mentir qual polític espanyol, ja que estem al 2018 i encara estem donant guerra. De totes formes, també us diré que això ja no arribarà a veure la primavera, que ara ja sí que estem en els darrers estertors. Tot el que és bo s'acaba, com va dir el general MacArthur. I tot el que és dolent també, afegeixo jo.

OK, ja us he fotut la tabarra a base de bé. Procedim a les fotos d'avui, que consistiran en els decks que he jugat a la Lliga Catalana de Vintage aquest darrer any. A per ells (oé)!

Febrer 2017, White Eldazi, 4-1 + Finalista, 2n de 30 jugadors. Doncs aquest any, per fi i després de mil intents, m'he aconseguit colar a una final de LCV; per desgràcia, els Merfolks del Fer Yanguas em van guanyar (el tio va guanyar a White Eldrazi al Top 8, al Top 4 i a la final!). La vaig jugar unes quantes vegades més, però aquesta versió en concret va ser la que em va donar millor resultat. Amb 4 Thorns, els quals per cert trobo molt a faltar.

Juliol 2017, Doombots, 0-2-drop, 25è de 25 jugadors. I va ser desenfundar els Eldrazi i estampar-se a tots els altres tornejos de l'any; i quan dic tots, vull dir tots. És el que té que el metagame sigui una puta basura i no voler jugar decks normals (i ser dolent tampoc ajuda). En fi, vaig jugar això dues rondes, vaig veure que era un bunyol infecte i me'n vaig anar a fer un side event de txuletón.

Setembre 2017, Sneak Show, 1-4, 26è de 28 jugadors. Sí, ja, Sneak Show a Vintage. I a més no és la primera vegada que ho provo, ni que m'estampo provant-ho. Però eh, que el deck (igual que tots els altres) és la mar de maco.

Octubre 2017, All Spells, 1-4, 28è de 31 jugadors. L'avantatge que tot plegat et sui la poctlla és que pots portar qualsevol puta aberració i estampar-te tan frescament (i a més, cada partida guanyada és una festa). Què més puc dir, jugo All Spells a Vintage, aneu amb compte amb mi que ESTIC MOLT CREISI

Novembre 2017, ANT, 1-3-drop, 30è de 36. Aquest mes vaig pillar una versió d'ANT que es va inventar el Menendian i vaig dir què cony, anem a estampar-nos amb estil. Aquesta la tornaria a jugar, veus, que vaig perdre alguna ronda per ser el desgraciat de dimensions còsmiques que sóc (ja sabeu com va: Nauseams de fer-se 15 danys revelant 6 cartes, llençar-se de torn 1 protegit amb un Pact i que l'oponent tingui doble FoW, etcètera).

Desembre 2017, Blazing Infect, 1-4, 17è de 20 jugadors. Què li puc dir, senyor jutge, em van enganyar per jugar aquest bunyol maligne càncersidós. Sí, senyor jutge, per segona vegada. Sí, senyor judge, sóc molt idiota.

I res, prou de plors i de desgràcies per avui, que tampoc us vull deprimir. En dues setmanes, us penjo quatre fotos de baralles d'Old School que he portat a la Lliga aquest passat any. Entre tant i com sempre, aneu amb compte amb la puta escòria nazi del 155, que els vostres tornejos de Vintage vagin millor que els meus, i keep it pimp!

2017 in review: Legacy

Molt bona tarda, pimpollos meus!

Avui tenim la darrera entrada de 2017 a Super Secret Tech! A falta de res millor que penjar, he decidit pujar totes les baralles que he jugat aquest any a la Lliga Catalana de Legacy; he anat a nou tornejos i he jugat nou baralles diferents, totes la mar de maques. No només això, si no que m'atreviria a dir que l'any, pel que respecta a resultats (i tenint en compte que sóc un puto manco) ha anat la mar de bé. Així que us deixo amb les fotos de les baralles i amb els comentaris procedents:

Gener 2017, Omni-Tell, 4-3, 28è de 76 jugadors. Poc a comentar, a part que els Toxic Deluge del side encara no eren foil. Un deck que tinc moltes ganes de tornar a jugar, però com de moment seguiré amb la política de jugar decklists diferents cada mes, i ara mateix tinc cinc decks nous que vull provar, doncs m'hauré d'aguantar les ganes un temps més.

Febrer 2017, Sneak Show, 4-3, 20è de 73 jugadors. Aquest torneig hagués hagut d'anar millor, però quan anava 3-0 vaig regalar una ronda per idiota, vaig perdre la següent per desgraciat i aquí es va acabar tot. A nivell de pimp, és un deck que m'agrada jugar el més old school possible, amb els Sneaks, els S&Ts, els Brainstorms, els Petals, les Tombs, les illes i les FoWs en versió antiga. El deck està fully signed, com l'Omni-Tell.

Març 2017, Big Red, 4-2, 12è de 53 jugadors. En aquest torneig vaig haver de jugar la darrera ronda anant 4-1 i la vaig perdre justament contra Sneak Show, modestament crec que em va atracar però què hi farem. En aquesta foto falten tres Trinis de side que he enviat a signar fa poc, més dos Combustible Gearhulk de base que no són foil pel mateix motiu, i les dues Chandras no estan signades (de moment).

Abril 2017, Manaless Dredge, 3-1-2, 19è de 60 jugadors. Què puc dir de Manaless, a part de demostrar l'amor absolut que sento pel deck! En aquesta versió em falten per signar els dos Whirlpool Riders de Ray Lago, però de totes formes no em van agradar gens, o sigui que suposo que es quedaran unsigned per sempre més.

Maig 2017, 1 Land Belcher, 4-1-1 + Top 8, 8è de 53 jugadors. Llavors vas a un torneig amb el deck més absurd i random possible i fas Top 8. És la grandesa del Magic, suposo. I si no arribo a ser un desgraciat de proporcions èpiques, com a mínim faig Top 4, ojo. En fi, aquesta versió és fully signed a part del Shattering Spree de side. Ah, i el Diminishing Returns d'Eternal Masters ja està enviat a signar, a veure quan torna.

Juliol 2017, B/R Reanimator, 4-1-2, 14è de 67 jugadors. Si no recordo malament, vaig tenir dos win-and-ins anant 3-1-0 i sorprenentment (hint: NO) els vaig perdre els dos. Ser dolent és el que té. Això sí, el deck està full signed excepte pel Tocino of Endurance del side.

Setembre 2017, Hexmage Depths, 4-1-1 + Top 8, 8è de 56 jugadors. Tremendo barallonac la Depths aquesta; vaig perdre al Top 8 per que em va tocar jugar contra el Víctor Martínez aka Pippin i és com 3000 vegades millor que jo, que si no, de què. Aquí veureu una Dark Depths molt horripilant, però és que la quarta de Coldsnap English foil la tinc enviada a signar. Falta per signar una Dryad Arbor de side, i si bé vaig jugar tres Sylvan Library i tres Sylvan Scrying, encara no sé per què; haurien de ser quatre Scrying i dues Libraries. En fi, em va anar prou bé, o sigui que no em queixo.

Octubre 2017, Eldrazi Post, 3-3, 20è de 34 jugadors. Aquest va ser el primer torneig de l'any en el que no vaig aconseguir més victòries que derrotes. Tenint en compte que vaig començar 0-3, tampoc em queixaré. Aquí falten de base les tres Trinis de base que estan voltant pel món ara mateix, i no estan signats els dos Ulamogs de base, tampoc. Molt divertit el deck, sens dubte.

Desembre 2017, Dredge, 0-5, 32è de 32 jugadors. Doncs sí, podríem admetre que em vaig estampar una miqueta a la final, són coses que passen. En tot cas, el deck, si exceptuem un Wear / Tear xungo de side que substitueix un que tinc enviat per que el Pancoast em signi les dues meitats de la carta, és la mar de maco. Aprofito per comentar que entre els dos darrers anys porto 0-7 en les rondes del torneig final.

 

I amb això acaba l'entrada d'avui, i amb ella, l'any! A la propera entrada, ja al 2018, us ensenyaré els decks que he jugar aquest any a Vintage i a Old School. La cosa es podria resumir en: grans decklists, grans estampades. Tot molt maco, això sí.

Això és tot! Que el 2018 ens sigui propici a tots (excepte als fills de puta porca del 155, per suposat), que sempre pogueu jugar el deck que volgueu (i que a més us estimi), i keep it pimp!
 

Pimp my History: Dreadstill (Legacy, 2008)

Bona tarda, amics del tocinisme pimpero!
 
Avui toca un deck de control dels temps d'antany! En concret, aquí teniu la Dreadstill amb la que Víctor Martínez va fer Top 8 a la Lliga Catalana de Legacy de Badalona el desembre de 2008, fully signed però amb una incongruència:
 

 

 

 
És el que hi ha: Counters, CBs, Tops, Standstills, Stifles per baixar el tocino i algun Tarmo, que en aquells temps era bastant bo. Vegem-la en detall:
 

 

 

 
Aquestes Factories no seran les mítiques d'Antiquities, però a mi l'alteració aquesta patatera dels Foglios m'agrada.
 

 
No sé si en aquesta època ja existien els Dreadnoughts foil DCI, i em fa mandra buscar-ho. De totes formes tampoc els tinc. I els Tarmos haurien de ser de Future Sight, però tampoc els tinc, o sigui que aquests serviran. Ah, per cert, els Tarmos aquests cutres els estic regalant (pràcticament), si hi ha algun interessat ja sabeu!

 

 
Què bé es juga a Legacy sense el puto Trompo, si us plau.

 
Fire // Ice double signed i Explosives signats no són fàcils de veure avui en dia, ojo.

 
És curiós que amb les poques cartes jugables que té el John Zeleznik, en aquesta baralla en coincideixin dos (CB i Trickbind, que òbviament mola molt més en el side de l'Omni-Tell).

I passem al side:

 
Apa, ja ens hem ventilat el tema aquest. En dos setmanes, si els tarats del 155 no han prohibit el pimp per ser inconstitucional (o ens han matat ja a tots), un altre Pimp my History de Legacy, que els de Vintage ja me'ls he acabat. Entre tant, que tingueu sempre el Trickbind pel vostre 12/12 i keep it pimp!


 

Pimp my Deck: Turbo Depths

Bona tarda, traperos i traperes!

Avui no sé què tocava, però resulta que aquest passat dissabte vaig jugar la LCL de Sant Feliu amb Turbo Depths i vaig fer Top 8 (cosa que demostra que el deck és brutal). I com també resulta que tinc el deck bastant pimpejat (si bé no al 100%), he decidit penjar-lo per aquí per que el veieu. O sigui que veieu-lo:

 

 

 
Avui han quedat una mica cremades les fotos, no sé per què, sabreu disculpar. Vegem-la en detall:

 

 
La Sejiri Steppe, a part que rodejada de terres verdes/negres/colorless canta com una almeja, és una de les cartes no signades. I és que Anthony Francisco és un dels pollastres relativament difícils de trobar, què hi farem.

 
La quarta Dark Depths encara no està signada, la enviaré en unes quantes setmanes, no passeu pena.

 
I aquí comencem a veure cartes signades diferents: tres Pithing en negre (com és habitual en Pete Venters), i una que va i està signada en daurat. En fi.

 

 

 
Les Sylvan Library haurien de ser de Commander's Arsenal, però de foil només en tinc una i de fet les d'en Harold McHeil són molt més guapes. Si hagués de tornar a jugar el deck, li treuria una Library i li afegiria la quarta Sylvan Scrying.

 
Aquí veiem un Crop Rotation que va a la seva bola, també. I com el DiTerlizzi va canviant de signatura at random, tampoc val la pena reenviar-lo, per que vés a saber quina signatura l'hi estampa.

I ara passem al sideboard:

Aquí falta la Dryad Arbor per signar. Eric Fortune, per molt que t'amaguis, algun dia et trobarem!

I per avui ja estem! En dues setmanes (si per llavors no ens obliguen a estar jugant drafts d'Invasion, clar que potser siguin ells qui hagin de jugar Fallen Empires) us ensenyo les novetats que he anat aconseguint darrerament. Fins llavors, que els vostres tocinos peguin de 20 i keep it pimp!
 

Pimp my History: Eternal Garden (Legacy, 2009)

Bona tarda, estimats pimpollos!

Avui, després d'un parell de setmanes de merescut descans estival, tornem a estar aquí per ensenyar-vos fotos guapes de decks tremendos! Aquesta setmana us presento l'Eternal Garden amb la que l'Oscar Basart va quedar finalista a la Lliga Catalana de Legacy de gener de 2009, fully signed excepte per una carta del maindeck i tres de side. Som-hi!

 

 

 
Si us coneixeu les Lands que es juguen avui en dia, veureu moltes similaritats i moltes diferències, tant en el decklist en sí, com en la forma de pimpejar-lo. Anem al detall:

 
Aquí tot normal; boscos bàsics d'Unhinged i duals de Beta com ha de ser.

 
Els Maze of Ith i el Glacial Chasm foils estàven encara en el futur (tot i que els Mazes per molt poc, ja que van sortir aquell mateix any). El Tabernacle foil m'han dit que serà que no (i és una sort, per que no em puc ni començar a imaginar el que costaria).

 

 

 
Les Factories en foil sí que existien. Que direu, ja que el deck havia de ser tan (relativament) poc foil hagués pogut posar les d'Antiquities. Però mira, aquestes foil double signed altered tampoc són lletges, crec jo.

 
Els Mox Diamond també han de ser de Stronghold, tot i la ràbia que em fa tenir-los signats dos d'una manera i dos més d'una altra.

 
Seguim amb cartes signades de forma diferent, els Confis (tres i un) i les Intus (dues i una). El Profane Command no està signat ni ho estarà mai, ja; me'l vaig comprar especialment per aquest Pimp my History i Wayne England, per desgràcia, ja no està entre nosaltres.

 
Aquí una curiositat: Les Explorations les vaig anar comprant individualment i tot i això estan totes signades igual (i en blau, ja em direu). Si és que sóc un tio amb sort, joder.

 
I un cop passada la secció made in Terese Nielsen, anem al sideboard, amb els tres Vinelasher Kudzu que no tinc signats. Si m'arriben a dir que les cartes de Mark Tedin que em falten per signar són tres putos Vinelasher Kudzu, no m'ho crec.

I amb això donem per acabada l'entrada d'avui! En dues setmanes tornarà a tocar Pimp my History de Vintage, amb un deck que va estar molt de moda fa una dècada llarga, castigadíssim per les restriccions des de llavors (i fins el passat dilluns, per cert). Entre tant, que pogueu baixar sempre dues o més terres per torn (a ser possible sense fer trampa) i keep it pimp!