Bona tarda, gent de la nació del pimp,
Avui, per intentar distreure'm d'un dia nefast al curro, m'he estat entretenint comptant quantes cartes tinc voltant pel món a l'espera de ser signades. Quan he arribat a 270, he perdut el compte. Algunes sé positivament que no tornaran mai; algunes altres han de trigar encara, i de fet aquesta mateixa tarda he rebut un sobre amb algunes de les que em feien més il·lusió, però de les que no he tingut temps de fer foto. En resum, que mentre no em vagin tornant més sobres, estic molt baix de novetats, així que aquesta setmana seguiré amb la sèrie My Collection, continuant amb la segona part de les cartes blanques signades. Som-hi!
Dues Iona, signades en dos moments diferents pel Jason Chan. Cada cop simplifica més la signatura aquest home (cosa que entenc, d'altra banda).
Poca cosa a dir, a part del fet curiós que aquest home viu a una base militar americana a Europa. No sé exactament a què es deu dedicar un dibuixant de Magic a una base militar, misteris de la vida.
L'etern debat de la signatura del Kieryluk: Elegantíssima o un xurro. Per mi, elegantíssima.
Randy Gallegos, membre del selecte club dels dibuixants que signen amb rotul·ladors gastats. Ai.
...i Eric Deschamps, del club, no menys selecte, dels dibuixants de signatura garabatera (com Kieryluk, però amb menys gràcia). Més ai.
En fi, al menys el Moat mola. No?
Sis Mothers, dues signades normals, dues signades sobre la il·lustració i dues més signades sobre la il·lustració i micro-alterades. Per que tenir playsets coherents està overrated.
Algun dia comptaré, dels playsets signats que tinc, quants són de 3 signatures iguals i una de diferent. Una primera aproximació: Molts.
Crec que hi havia una TES que portava el bunyol aquest de side. A part no li volia enviar només les Stoneforge Mystic al Mike Bierek.
...un altre cas de playset 3-1.
Franz Vohwinkel, del súper-selecte club dels dibuixants que signen en negre sobre la il·lustració fosca. D'altra banda, a mi em va semblar que això es podria arribar a jugar. Què passa, em vaig equivocar.
Un altre Deschamps, en morat, que sorprenentment no queda malament. Abans aquest home subratllava la darrera lletra del garabato aquest, ara ja ni això (veure els Mirran Crusader).
Aquest parell de pollastres van sortir fa poc, per comentar la nova signatura del Paolo Parente. No faré més comentaris.
I no tinc ni idea de per què dec tenir un Purify the Grave foil signed. Algú el devia jugar a algun side, suposo, i me'l vaig pillar. No sé.
En fi, per aquesta setmana això és tot! La primera setmana de juliol tindreu un Pimp my Deck de Legacy d'una baralla de combo extremadament old-styled, i després suposo que ja podré penjar unes quantes novetats, que us tinc molt poc cuidats darrerament.
Apa, que vagi bé la setmana. Keep it pimp!
Avui, per intentar distreure'm d'un dia nefast al curro, m'he estat entretenint comptant quantes cartes tinc voltant pel món a l'espera de ser signades. Quan he arribat a 270, he perdut el compte. Algunes sé positivament que no tornaran mai; algunes altres han de trigar encara, i de fet aquesta mateixa tarda he rebut un sobre amb algunes de les que em feien més il·lusió, però de les que no he tingut temps de fer foto. En resum, que mentre no em vagin tornant més sobres, estic molt baix de novetats, així que aquesta setmana seguiré amb la sèrie My Collection, continuant amb la segona part de les cartes blanques signades. Som-hi!
Dues Iona, signades en dos moments diferents pel Jason Chan. Cada cop simplifica més la signatura aquest home (cosa que entenc, d'altra banda).
Poca cosa a dir, a part del fet curiós que aquest home viu a una base militar americana a Europa. No sé exactament a què es deu dedicar un dibuixant de Magic a una base militar, misteris de la vida.
L'etern debat de la signatura del Kieryluk: Elegantíssima o un xurro. Per mi, elegantíssima.
Randy Gallegos, membre del selecte club dels dibuixants que signen amb rotul·ladors gastats. Ai.
...i Eric Deschamps, del club, no menys selecte, dels dibuixants de signatura garabatera (com Kieryluk, però amb menys gràcia). Més ai.
En fi, al menys el Moat mola. No?
Sis Mothers, dues signades normals, dues signades sobre la il·lustració i dues més signades sobre la il·lustració i micro-alterades. Per que tenir playsets coherents està overrated.
Algun dia comptaré, dels playsets signats que tinc, quants són de 3 signatures iguals i una de diferent. Una primera aproximació: Molts.
Crec que hi havia una TES que portava el bunyol aquest de side. A part no li volia enviar només les Stoneforge Mystic al Mike Bierek.
...un altre cas de playset 3-1.
Franz Vohwinkel, del súper-selecte club dels dibuixants que signen en negre sobre la il·lustració fosca. D'altra banda, a mi em va semblar que això es podria arribar a jugar. Què passa, em vaig equivocar.
Un altre Deschamps, en morat, que sorprenentment no queda malament. Abans aquest home subratllava la darrera lletra del garabato aquest, ara ja ni això (veure els Mirran Crusader).
Aquest parell de pollastres van sortir fa poc, per comentar la nova signatura del Paolo Parente. No faré més comentaris.
I no tinc ni idea de per què dec tenir un Purify the Grave foil signed. Algú el devia jugar a algun side, suposo, i me'l vaig pillar. No sé.
En fi, per aquesta setmana això és tot! La primera setmana de juliol tindreu un Pimp my Deck de Legacy d'una baralla de combo extremadament old-styled, i després suposo que ja podré penjar unes quantes novetats, que us tinc molt poc cuidats darrerament.
Apa, que vagi bé la setmana. Keep it pimp!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada